00.- Els epònims

Per consell dels meus advocats, aquí vinc a justificar una mica totes les entrades que espero anar publicant. Que, a veure, no tinc advocats, però era massa temptador començar així.

Un epònim és un tipus de paraula. Per què a una cosa tan simple li posem aquest nom més aviat estrany? Perquè ens referim a aquell tipus de paraula que prové d'un nom propi, sigui d'una persona real o d'un personatge fictici. El nostre vocabulari quotidià és ple de paraules així, d'epònims. Agafem per exemple un objecte tan del dia com un cartró de llet. D'acord que, avui en dia, entre treure-hi la lactosa i fer experiments amb soja i d'altres vegetals, per decidir quina llet triem sembla que faci falta un màster, però als de la Juan Carlos I surten prou bé. En qualsevol cas, segur que en algun moment o altre, en l'endormiscament propi de l'esmorzar, heu llegit en algun cartró de llet que aquesta era "pasteuritzada". La pasteurització és un sistema d'esterilització que va inventar el doctor Louis Pasteur. Això no és cap gran secret, de fet, ni tan sols una mostra de narcisisme per part del químic francès: el procés es va batejar com a "pasteurització" posteriorment a ell, com a homenatge.

Els diacrítics potser no, però al IEC això sí que ho tenen claríssim.

El doctor Pasteur canviant
d'idea respecte què soparà.

Pocs llegats més grans es poden deixar que convertir-se en part del vocabulari. O sigui, a veure, que jo de petit vaig guixar el meu nom en un panot de ciment fresc al pati de l'escola i encara és allà per qui grati una mica la sorra... Però el doctor Pasteur, no només ha salvat moltes vides amb els seus diferents descobriments científics, sinó que ha obtingut un triomf potser més subtil, però també  més permanent: que per donar nom a un concepte abans inexistent, utilitzem el seu nom. I potser sense saber qui va ser ell, ja que els anys passen, les persones vénen i se'n van i no som res, fill meu, no som res. Però allà està la paraula: pasteurització. I si mai algú en vol saber la història, allà trobarà el doctor Pasteur fent embogir els productors de vi francesos amb la proposta d'escalfar tan preuat producte. Tampoc descobrirem ara com són els francesos. Rotondes, moquetes, autocaravanes, vagues...

Però, com amb el cas de Louis Pasteur, al llarg de la història moltes altres persones han deixat el seu llegat en forma de paraules. Més abstractes que un monument, però, paradoxalment, potser més duradores. Alguns han donat nom al que va ser el producte de la feina de tota una vida, d'altres a conceptes amb els quals se'ls va relacionar per pura casualitat. N'hi ha que ho van saber en vida i n'hi ha a qui fins i tot els separen segles de la història del naixement de la paraula feta amb el seu nom. Hi ha epònims que els veiem venir d'una hora lluny, però n'hi ha d'altres que els tenim tan integrats al nostre lèxic que ens sorprendria saber que en realitat provenen del nom d'algú. Sigui com sigui, els epònims solen amagar històries boníssimes, amb freqüència bastant més rebuscades que la del doctor Pasteur. M'he dedicat a compilar-les i us les aniré publicant entrada rere entrada.

Ara bé, això no és pas la Viquipèdia. Vull que juguem. Per això mateix, al títol de l'entrada mai us diré a quin epònim ens referim. Haureu d'esperar al final de la història. Si sou impacients, n'hi ha prou amb un cop de ratolí per arribar al desenllaç, tampoc és que sigui descobrir el final de "Breaking bad" això. Ara, si teniu ganes de jugar, a mida que aneu avançant cada història, proveu d'endevinar a quina paraula va donar peu cada personatge.

Jo m'ho he passat bé fent-ho, ara espero que ho feu també vosaltres. Així que, com diria el doctor... Allons-y!