26.- Muhammad

Estàtua del Muhammad que tenen a
Uzbekistan com dient que era d'allà.

Tot i que avui retrocedim molt de temps enrere, no sé si el personatge del qual us vull parlar avui agradaria gaire a aquella gent tan nostàlgica de Vox, perquè es diu Muhammad. Va viure entre els segles VIII i IX. I, la veritat, de la seva vida en sabem ben poc: per començar, hi ha diverses versions sobre a quina part de l'Imperi néixer, si prop de l'actual Bagdad o en una ciutat del que ara és l'Uzbekistan. Tenint en compte que entre un lloc i altre hi ha 2.400Km de distància, la precisió és digna de qualsevol meteoròleg. El que sí sabem del cert és que quan els musulmans es van fer amb el poder de l'Imperi Persa, Bagdad es va convertir en una gran capital comercial i científica d'Àsia, una mica com Cerdanyola del Vallès ara si li treus la part de gran capital comercial i científica d'Àsia. Allà (Bagdad, no Cerdanyola), en Muhammad va treballar a la Casa de la Saviesa del califa Al-Mamun, un home que, imagino, ho deuria passar fatal a l'institut. En Muhammad es dedicava a traduir manuscrits del grec, el llatí i del sànscrit, però també escrivia tractats de ciència i matemàtiques. I és per això últim que us vull parlar d'ell, perquè és el responsable de la paraula àlgebra. El títol original del seu llibre "Compendi de càlcul per compleció i comparació" és "Hisab al-jabr wa-l-muqàbala" i el que nosaltres anomenem àlgebra prové del "al-jabr" del títol aquest. Però això no és cap epònim, perquè no prové pas del seu nom. L'epònim d'avui ve d'un altre llibre seu, "Sobre el càlcul amb nombres indis". I és que en Muhammad en realitat es deia Abu Abdullah Muhammad bin Musa al-Khwarizmi i, quan li van traduir aquest últim llibre al llatí devien voler estalviar tinta i li van deixar la darrera part del cognom com a ALGORITMI. I d'aquí ve un concepte que encara avui tants estudiants han de patir: els algorismes.

En Muhammad també es va dedicar a l'astronomia i 
aquest cràter lunar es diu Al-Khwarizmi en el seu honor.