28.- Theodor

 

El bo d’en Theodor va néixer l’any 1876 a Berna, que no és una manera de dir malament Barcelona sinó que és una ciutat important de Suïssa. Vuit anys abans, el seu pare, el Jean, havia obert una confiteria/bomboneria, però no us penseu que això li va permetre al Theodor tenir una infantesa gaire dolça: va anar a una escola on hi havia molts nens de classe alta i no el tractaven precisament bé. D’aquí li van venir les ganes de convertir-se en algú important a la vida, perquè no el tornessin a trepitjar. Així doncs, als 16 anys va començar a treballar de comercial, primer en una botiga de vins a Ginebra i després en una fàbrica d’espelmes a Venècia.

En Theodor al carnet de la
biblioteca. Potser, jo què sé.

A Berna el negoci familiar estava en auge, de manera que el pare del Theodor va decidir anar més enllà i obrir una fàbrica de xocolata. Però com que els Oompa Loompa no existeixen (i si existissin probablement tindrien un sindicat que els garantís unes condicions laborals legals), el senyor Jean va demanar al seu fill que tornés a Berna per ajudar-lo. Dit i fet, però en Theodor era un paio inquiet amb ganes d'innovar, de manera que tenia permís per fer anar fent experiments. El seu objectiu era fer la xocolatina més bona possible i amb el temps va aconseguir-ne una que el satisfeia. Els ingredients eren xocolata, llet, torró d'ametlla i mel... Però encara li faltava alguna cosa per acabar de ser diferent a la resta de productes que hi havia al mercat.

En un viatge a París, el Theodor va visitar el Folies Bergère, un cabaret molt conegut a l'època. Allà, les ballarines van fer un número on acabaven enfilades formant un triangle. I, entre d'altres coses, això va encendre la bombeta del Theodor: ningú feia una xocolatina triangular! 

Potser no hi trobareu la Josephine Baker, però avui dia
el Folies Bergère encara ofereix espectacles de varietats!

Hi havia un problema, però: assimilar-ho a un número de cabaret era poc decorós, així que se li va acudir maquillar-ho de manera patriòtica dient que en realitat era la forma del Matterhorn, la muntanya més característica dels Alps suïssos. Ja ho tenia tot menys el nom i, pensant en els ingredients, el més peculiar era el torró fet a la manera italiana, il torrone, de manera que va decidir combinar aquesta paraula amb el seu cognom. I com que ell es deia Theodor Tobler, així van néixer els TOBLERONE.

Us havíeu fixat mai en l'os que hi ha amagat a la silueta del Matterhorn? És el símbol de Berna.