31.- Jean

En Jean va néixer l'any 1530 al sud de França, fill d'un notari. Va estudiar a Tolosa i a París i va començar carrera diplomàtica, fent prou fortuna com perquè l'escollissin ambaixador francès a Lisboa. Bé, a veure, fortuna si us agraden les tovalloles i el bacallà, si sou més d'esclops i civet de senglar, doncs com a destinació és un drama.

Retrat d'en Jean fent un cosplay de Cervantes.

El cas és que la principal missió del Jean era negociar el casament de la princesa Margarida de Valois amb el príncep Sebastià de Portugal. Ella tenia 6 anys i ell en tenia 5, suposo que el banquet hauria estat a base de happy meals. Però ens haurem de quedar amb l'intriga, perquè el Jean devia trobar-se alguna barrera idiomàtica amb els portuguesos: la princesa Margarida es va acabar casant amb Enric IV de França (tot i que es veu que ella s'estimava molt fort els seus germans, Enric III i Francesc II, però això seria una història més apropiada per un altre tipus de blog). L'important aquí és que, malgrat el fracàs en la missió, en Jean va tornar a França com un heroi, gràcies al souvenir de Portugal que va portar a París. Direu, un pollastre negre de ceràmica? Un bust del Cristiano Ronaldo? Senyores amb bigoti? Doncs no, una planta que els portuguesos havien dut d'Amèrica: s'assecava, es triturava i te la fumies pel nas, la seqüència lògica. Segons en Jean, et curava tots els mals. 

En Jean, amb unes sabates moníssimes, presentant el seu regal a la reina Caterina.

A la reina Caterina li va flipar tant que va decidir que aquella planta es diria "herba regina", l'herba de la reina. Aquest grau d'elogi va posar encara més de moda aquelles fulletes, els salons de París n'anaven plens. El que va fer menys fortuna, però, va ser el naming de la reina: en realitat, la planta es va fer popular amb un altre nom, el d'en Jean. Passa que, amb el temps, aquesta herba l'hem acabat coneixent com a tabac i hem vist que, encara que segurament et mati més, és més pràctic fumar-la que esnifar-la. Però el nom amb el qual va ser coneguda en un principi ha quedat com el de la nociva substància que caracteritza el tabac: nicotina, perquè en Jean de cognom es deia NICOT.

30.- Jakob

Retrat d'en Jakob on l'artista va decidir
que dos narius era massa ostentós. 

La vida d'en Jakob la coneixem a través de diversos documents, però ens en falten algunes dades, ja ho veurem. Comencem pel que sabem: va néixer l'any 1644 al cantó alemany de Suïssa, en una família de sastres. Que no és el mateix que una família desastre, els Pujol només anaven a Suïssa de tant en tant, per uns temes, presumptament. En Jakob va anar fent la seva sense empipar massa ningú, però als 36 anys, ja casat i amb un parell de fills, es va convertir en un problema religiós per al govern de la zona. Resulta que s'havia fet anabaptista, que, explicat així ràpid, són els catòlics protestants que creuen que t'has de batejar quan ets adult i saps el que estàs fent. El que passa és que en Jakob s'ho prenia molt a pit: considerava que la gent havia de vestir robes humils, que, sent sastre, mira que és de ser mandrós. També estava en contra de les barbes ben retallades i cuidades (sort que mai va anar a l'Arena) i fins i tot considerava que si algú era excomunicat per l'església no se li podia ni dirigir la paraula, fins i tot encara que fos família teva. Com que a més ell era molt brusc parlant, una mena de Risto Mejide a la suïssa, tenia tants seguidors com detractors, fins al punt que es va produir una separació a l'església: els qui el van seguir i els que no. Que després ell se'n va penedir, però els dos grups ja estaven massa enfrontats com per esmenar-ho. Així que se'n va anar a viure a Alsàcia per continuar tranquil amb les seves mogudes. El que passa és que molts dels suïssos que li seguien la veta resulta que van emigrar a Pennsylvania, als Estats Units, i van continuar creient en déu nostrussenyor de la manera que el Jakob els havia dit. Així, en Jakob va morir a França sense haver creuat mai l'Atlàntic en un any indeterminat entre 1712 i 1730, un marge força ampli sobretot si ets l'interessat, però ja us he avisat que faltaven dades. Als Estats Units, però, hi ha encara avui dia un grup pintoresc de gent que continua vivint com ell defensava. I com que ell resulta que es deia Jakob Ammann, ells es fan dir... els AMISH.

29.- Dr. Paul

 

El doctor Paul va néixer l'abril de 1974, així que avui vigilem què diem perquè encara és viu. Però com que ho va fer a Shawford, Angleterra, la veritat és que diguem-ne el que vulguem perquè tampoc ens entendrà.

Aquí el doctor Paul després
de capturar l'snitch daurada.

El jove Paul va estudiar matemàtiques i va fer un doctorat en intel·ligència artificial. Podríeu pensar que estem davant del típic nerd i podríeu estar-vos equivocant: en Paul era un fanàtic dels esports, fins al punt que li hauria agradat dedicar-se professionalment al seu preferit. El que passa és que és el criquet, així que potser sí que anàveu bé imaginant-vos-el com un nerd. El criquet és una mena de beisbol anglès de bat pla, conegut per tots nosaltres com allò que mira el paquistanès sota el mostrador mentre ens cobra els plàtans. Aquest detall és important, no el dels plàtans, sinó que al doctor Paul li agradés tant el criquet, perquè després del doctorat va començar a treballar en una empresa anomenada Roke Manor Research. Però en comptes de portar els cafès, el que va fer és presentar la idea que li rondava pel cap: una intel·ligència artificial que, gràcies a un sistema de càmeres, fos capaç de seguir la pilota d'un partit de criquet determinar si en les jugades més polèmiques aquesta es trobava dins o fora del camp. Als seus superiors els va semblar que el nano havia tingut una bona idea i només dos anys després ja era una realitat a la cobertura televisiva d'un Anglaterra - Austràlia. El sistema funcionava tan bé que va començar-se a utilitzar en altres esports com el billar, el golf, els partits de la Premier League o allà on és més famós: el tennis. I és que això que us estic és el que coneixem com a "ull de falcó". Sí, el motiu lògic seria que àligues i falcons són de les bèsties amb millor vista, deu vegades la nostra. El que passa és que, en realitat, això d'ull de falcó... és un epònim! Perquè en anglès se'n diu "Hawk-eye". I el primer motiu perquè el doctor Paul el va batejar així és una mica una broma, perquè ell en realitat es diu Paul HAWKins. Queda dintre dels epònims això? Jo crec que sí, tot i que potser necessitaríem una intel·ligència artificial que ens certifiqués sí queda dins o fora...

A la realitat encara, però al FIFA jo crec que "la màquina"
sempre manipula la repetició del fora de joc per tenir raó ella...