31.- Jean

En Jean va néixer l'any 1530 al sud de França, fill d'un notari. Va estudiar a Tolosa i a París i va començar carrera diplomàtica, fent prou fortuna com perquè l'escollissin ambaixador francès a Lisboa. Bé, a veure, fortuna si us agraden les tovalloles i el bacallà, si sou més d'esclops i civet de senglar, doncs com a destinació és un drama.

Retrat d'en Jean fent un cosplay de Cervantes.

El cas és que la principal missió del Jean era negociar el casament de la princesa Margarida de Valois amb el príncep Sebastià de Portugal. Ella tenia 6 anys i ell en tenia 5, suposo que el banquet hauria estat a base de happy meals. Però ens haurem de quedar amb l'intriga, perquè el Jean devia trobar-se alguna barrera idiomàtica amb els portuguesos: la princesa Margarida es va acabar casant amb Enric IV de França (tot i que es veu que ella s'estimava molt fort els seus germans, Enric III i Francesc II, però això seria una història més apropiada per un altre tipus de blog). L'important aquí és que, malgrat el fracàs en la missió, en Jean va tornar a França com un heroi, gràcies al souvenir de Portugal que va portar a París. Direu, un pollastre negre de ceràmica? Un bust del Cristiano Ronaldo? Senyores amb bigoti? Doncs no, una planta que els portuguesos havien dut d'Amèrica: s'assecava, es triturava i te la fumies pel nas, la seqüència lògica. Segons en Jean, et curava tots els mals. 

En Jean, amb unes sabates moníssimes, presentant el seu regal a la reina Caterina.

A la reina Caterina li va flipar tant que va decidir que aquella planta es diria "herba regina", l'herba de la reina. Aquest grau d'elogi va posar encara més de moda aquelles fulletes, els salons de París n'anaven plens. El que va fer menys fortuna, però, va ser el naming de la reina: en realitat, la planta es va fer popular amb un altre nom, el d'en Jean. Passa que, amb el temps, aquesta herba l'hem acabat coneixent com a tabac i hem vist que, encara que segurament et mati més, és més pràctic fumar-la que esnifar-la. Però el nom amb el qual va ser coneguda en un principi ha quedat com el de la nociva substància que caracteritza el tabac: nicotina, perquè en Jean de cognom es deia NICOT.