32.- Joseph-Ignace

Soc jo o la perruca li van afegir
després amb Photoshop?

Nascut a França l’any 1738, en Joseph-Ignace era algú que de petit gatejava, de nano jugava a fet i amagar, d’adolescent passava de tot i de tothom... En fi, que res destacable a explicar-ne, fins que un bon dia va decidir deixar d'exercir com a professor de literatura a Bordeus per canviar radicalment de carrera i anar-se’n a estudiar medicina a París. I encara que d'entrada sembli un canvi més gros que Falete, la veritat és que en Joseph-Ignace la va encertar de ben ple, com el Falete també: va guanyar premis de la mateixa universitat i fins i tot el rei de França, Lluís XVI, el va nomenar com a part d'una comissió de metges que havia de decidir si la hipnosi era ciència o enganyifa. Direu tot el que vulgueu de les monarquies absolutistes, però ja ens agradaria que la majoria de governs actuals fessin més comissions de científics per decidir les coses.

No sé si el tema aquest de la hipnosi el va hipnotitzar, però el cert és que això de veure el poder de prop li devia cridar l'atenció al Joseph-Ignace, perquè just cinc anys després va decidir ficar-se en política i va ser escollit diputat. Com que encara no existien els tertulians professionals, ell havia guanyat popularitat escrivint articles d'opinió. El que passa és que, amb un do de l'oportunitat que ni Valtonyc actuant per sorpresa al Círculo Eqüestre, el moment on en Joseph-Ignace va entrar en política va ser l'any 1789, el de la Revolució Francesa.

Spoiler: Lluís XVI no va acabar bé. Dada extra gratuïta: era un Borbó.

Ell s'hi va posar de cap, encara que no en el mateix sentit que Lluís XVI: estava molt a favor de la igualtat. De fet, mira tu si era bona persona, que considerava que la manera amb la qual s'executava la penya era poc humanitària. La veritat és que era un trending topic a nivell europeu i molts països provaven mètodes de decapitar més sofisticats que una destral. En Joseph-Ignace va encarregar trobar-ne un a un altre metge, l'Antoine Louis, el qual ho va solucionar amb la simplicitat d'una fulla esmolada que queia per la gravetat. L'inventor, doncs, va ser l'Antoine Louis, però com que qui va defensar la proposta al Parlament va ser en Joseph-Ignace, el nom per a aquesta màquina mortal que va fer més fortuna no va ser el de "louisiette", que ho van intentar, sinó el de "guillotina", ja que de cognom en Joseph-Ignace es deia GUILLOTIN.

La guillotina era el mètode revolucionari que matava igual aristòcrates i pagesos.
Ara, matar un aristòcrata sempre feia més festa, les coses com són.