dilluns, 18 de gener del 2021

33.- Robbrecht

Retrocedim fins a l'Edat Mitjana, que allà ens hi espera en Robbrecht, un noi que va néixer a mitjans del segle tretze a Bruges, Bèlgica. Avui dia us vendrien mandangues dient que en Robbrecht era un emprenedor, però el paio es va haver de buscar la vida treballant de veritat, no fent sinergies als after-works amb altres start-ups del coworking. En Robbrecht va tenir més problemes per trobar feina que durant la pandèmia el paki que reparteix roses als restaurants. Però quan la va encertar, la va encertar: va aixecar un hostal i li va funcionar fins al punt que sempre era ple. Resulta que Bruges era un punt estratègic pel comerç europeu dels segles tretze i catorze: t'hi trobaves mercaders italians, alemanys, bàltics, escandinaus... Venia a ser com una Eurocopa però sense pasteuritzar la cervesa. M'imagino que els veïns de l'hostal devien estar contents...



L'edifici amb la teulada recta és l'hostal d'en Robbrecht en l'actualitat.

El tema és que, a banda dels serveis bàsics de llits, menjar i mam, a l'hostal en Robbrecht també oferia un servei de magatzem, per facilitar que els comerciants tinguessin on desar les mercaderies. Al final, de tant contacte amb els mercaders, en Robbrecht es va acabar convertint en una mena de mitjancer entre ells. Encara que per a alguns això fos positiu, d'altres s'ho van prendre com intrusisme laboral, una mica com un antidisturbis quan veu jugar el Sergio Ramos. La cosa es va anar fent grossa fins al punt que el conflicte es va convertir en una mena de guerra civil municipal, amb l'ajuntament de part del Robbrecht i els intermediaris professionals defensats pel poderós comte de Dampierre. En Robbrecht va arribar a perdre l'hostal, però a força de batallar el va acabar recuperant. I és que al final es va sortir amb la seva i aquell hostal es va convertir en el centre comercial i financer de la vila, gairebé com un mercat de valors de l'època. Els qui hi acudien deien que anaven a can Robbrecht i com que de cognom es deia Van der Buerze, d'allò se'n va acabar dient la BORSA.

Si us hi fixeu, a l'inscripció de baix hi posa "Ter Buerze 1276".


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Ω.- I fins aquí!

 Aquesta és la darrera entrada del blog, moltes gràcies als qui hagueu dedicat qualsevol part del vostre temps a llegir les històries que hi...