06.- Maria Ann

Aquesta àvia que veieu aquí a l'esquerra no és la titella d'un ventríloc, és ben de veritat. La pobra dona amb cara de circumstàncies va néixer l'any 1799 al sud d'Anglaterra i la van batejar com a Maria Ann. Als dinou anys es va casar amb un agricultor de la zona i durant dinou anys més van viure plegats. Fins i tot al "Com si fos ahir"  de TV3 descartarien aquesta història per avorrida, imagineu-vos la magnitud de la tragèdia. Potser per això, la parella va decidir apuntar-se a un programa del govern Austràlia per captar colons. Així que, vinga, vaixell i cap a l'altra punta de món. Concretament, van anar a petar a una zona tan poc habitada que es coneixia com "la regió fosca". I allà van viure tots dos la resta de les seves vides, cultivant fruita que després es venia pels mercats de Sydney.

Aquí el productor de "Com si fos ahir" potser aixecaria una mica una cella, però és probable que tu et preguntis perquè perdem el temps amb una trama fluixa. Tranquil·litat, això és com un gol de Sergio Ramos, al final arriba: resulta que la Maria Ann, a banda de cultivar fruita, també va cultivar-se una fama important fent pastissos. I el moment espectacular arriba quan l'any 1868 un venedor del mercat li regala a la Maria Ann una caixa de pomes perquè les aprofiti pels seus pastissos: eren unes pomes silvestres franceses cultivades a l'illa de Tasmània. Ella s'endú les pomes a casa, fa els pastissos i, com sempre, la part que li sobra la llença per fer compostatge, que una altra cosa no, però això de la vida sostenible ja es feia abans d'existir Iniciativa - Els Verds (un partit que votaven els qui es deixen el sou al Veritas).

Doncs de la pila de l'orgànica va començar a créixer un pomer. A la Maria Ann li va fer gràcia i el va cuidar, adonant-se amb el temps que les pomes que feia, ves a saber quina mutació havien patit allà entre la brossa, però eren diferents, amb un punt més àcid que les originals. La Maria Ann va morir dos anys després, però el cultiu d'aquella peculiar poma es va popularitzar a la zona. Com un autèntic fenomen viral, es va continuar escampant i en acabar la Primera Guerra Mundial ja arribaven a tot el món. I és per honorar la Maria Ann, de cognom Smith, que aquestes pomes es coneixen amb el nom de pomes de la iaia Smith. En anglès, les GRANNY SMITH.