08.- Daphne and Joan

Daphne du Maurier ostentava el record de ratlles
dalt d'un avió fins que van arribar els Rolling Stones.

Daphne du Maurier va ser una escriptora britànica del segle XX bastant popular, d'aquelles que en podies trobar els llibres als aeroports i que tenia productors de cinema fent cua per comprar-li els drets de les seves novel·les. La Daphne formava part d'una família adinerada i plena d'artistes, combinació que era menys freqüent que la ratafia amb salsa Espinaler.

El seu quart llibre, "Jamaica Inn", va ser el primer que ho va petar, fins al punt que Alfred Hitchcock en va dirigir la versió cinematogràfica. Però és que el següent encara va anar més enllà: vendes a dojo, premis... I, novament, una pel·lícula dirigida pel mestre del suspens. Però amb un punt afegit: va ser la primera pel·lícula de Hitchcock amb producció estatunidenca. El productor era David Selznick, impulsor del projecte, però que finalment se'n va quedar bastant al marge perquè tenia una coseta entre mans. Res, un tema. L'adaptació "D'allò que el vent s'endugué".

De manera que Hitchcock va poder fer i desfer al seu gust la segona adaptació d'un llibre de la Daphne. Sense les interferències de Selznick, Hitchcock va fer bastants canvis respecte la història original.

La protagonista de la pel·lícula era Joan Fontaine, una actriu que ja enlluernava Hollywood com un dels seus joves talents. Abans de posar-se a les ordres de Hitchcock, ja acumulava catorze pel·lícules en només cinc anys de carrera cinematogràfica.

I de què anava aquest llibre, de què anava aquesta pel·lícula?

Doncs, bàsicament, explicava la història d'un aristòcrata vidu que es casa en segones núpcies amb el personatge de la Joan Fontaine, a qui direm Segona Esposa perquè en cap moment se li diu pel nom, no fos cas que una dona fos també una persona. La Segona Esposa de seguida es troba vivint en una casa on tot són records de la seva predecessora, la qual va morir en circumstàncies molt poc clares. El nom de la primera esposa i títol tant del llibre com de la pel·lícula era REBECA.

I resulta que a casa nostra és el nom que va rebre una peça de vestir que es va fer molt popular arran d'aquesta pel·lícula: una mena de jersei de punt que va obert i amb botons. En realitat, la Joan Fontaine el porta durant molt poca estona i ella no fa de Rebeca, però vaja, devia ser una confusió tipus ara els pares que diuen que sa filla va disfressada "de la Frozen" (i això si tenim la sort que et sonoritzen la s).

Aquesta és la cara que se li va quedar a Joan Fontaine en descobrir que el seu epònim no duu el seu nom.

Ara, voleu saber el més divertit? Que aquest epònim és propi de casa nostra, però a la resta del món el nom d'aquesta peça de vestir... És un altre epònim! Concretament CARDIGAN, en honor al (setè) comte de Cardigan, James Thomas Brudenell, un oficial de l'exèrcit britànic al segle XIX que es va fer molt famós per les seves victòries a la Guerra de Crimea. Segons la llegenda, se li va acudir aquesta vestimenta després que se li cremés accidentalment la cua del seu uniforme militar en una llar de foc. Que no sé jo si aquest és el tipus de persona que hauria de dirigir soldats armats, però bé, tots heu vist els Guàrdies Civils del judici, no?

James Thomas Burdenell, comte de Cardigan, era tan hipster que era hipster abans dels hipsters.