14.- Rudolf

Què us sembla quin flow posant? Ni el
Bill Murray a "Lost in translation", tu.

En Theodor i l’Elise eren dos bavaresos que vivien a París. El 18 de març de 1858 van tenir un fill i, malgrat que enlloc ha quedat documentat de quin color tenia el nas al néixer, el cas és que van decidir batejar-lo com a Rudolf. Però la infantesa parisenca del Rudolf va quedar estroncada quan als seus dotze anys va esclatar la guerra franco-prussiana. Això significa que a França ser alemany passava a estar més mal vist que portar un nen diabètic a la fàbrica de Kinder, així que tota la família del Rudolf va decidir exiliar-se a Londres. No seria el darrer destí del nostre protagonista. Resulta que, per molt que la família fos d'origen bavarès, en Rudolf parlava l'alemany com en Ferran Adrià el català, així que se'n va anar a aprendre l'idioma a Augsburg, ciutat bavaresa amb una història que es remunta a l'època romana. I esclar, d'estar-se a Alemanya, passa el que passa, que els jovent és molt influenciable i el nano va decidir que volia ser enginyer, que dintre de tot almenys t'assegura acabar tenint un cotxe molt millor que si optes per produir xucrut. Així que en Rudolf es va apuntar a l'escola industrial. El que passa és que, un cop graduat, se'n va tornar a París, que devia fer temps que no voltava. A la capital francesa va començar de seguida a crear patents, especialment en l'àmbit del motor. Intentant millorar la típica màquina de vapor de l'època, va inventar motors que anaven amb oli de palma, amb oli de cacauet... Vaja, que molta enginyeria, però al final del dia en Rudolf feia la mateixa olor que el xurrero. Potser per això, o més aviat perquè era més barat, va acabar decidint-se pel petroli. Sí, heu llegit bé: el petroli era més barat que els olis. Això ens demostra que el segle XIX era bastant diferent i que, buscant l'estalvi, en Rudolf a banda d'alemany nascut a França potser també tenia una mica de català.

Potser fins ara la d'en Rudolf us hagi semblat una història prou normal, fins i tot tranquil·la. Malauradament, té un final tràgic i misteriós. Quan tenia 55 anys, aquest enginyer inquiet va decidir embarcar-se cap a Londres des de Bèlgica. Sabem que a les 22h se'n va anar al camarot a dormir, però que quan a les 6h el van anar a llevar, ja no hi era. Ni al camarot ni enlloc més del vaixell. Van haver de passar 10 dies perquè trobessin el seu cadàver surant al mar... Però encara avui està pendent d'aclarir què va passar. Accident? Suïcidi? O fins i tot un complot de l'espionatge industrial alemany que patia per la competència que els feien els seus motors de petroli?

Perquè resulta que aquests motors que va inventar en Rudolf funcionaven tan bé i són tan importants encara avui dia que fins i tot fem servir els seu nom per identificar els cotxes que l'utilitzen. I és que, en Rudolf, de cognom es deia DIESEL.

A veure, no tinc ni idea de què coi és aquest motor, però les
 metadades diuen que és Diesel i lliure de drets, així que us el mengeu.