13.- Joseph de Londres

En Joseph va fer molt per la higiene
de tots nosaltres, una mica al contrari
que les seves curres quan menjava sopa.

Poca broma amb el Joseph, que el consideren el pare de la cirurgia moderna. Nascut l'any 1827 al barri londinenc de West Ham, el tema científic ja el devia mamar de ben petit, perquè era fill d'un òptic que feia lents de microscopi. Suposo que llavors son pare és l'avi de la cirurgia moderna, però vaja, no crec que això vulgui dir que se n'hagués de cuidar mentre el Joseph treballava.

El cas és que, entre tenir a casa un ambient procliu a la ciència i que al segle XIX els adolescents no tenien internet a l'habitació, en Joseph va estudiar  matemàtica, alemany, botànica, arts i medicina. Un currículum impressionant, però ja us dic jo que al Fortnite seria el primer a caure. Fixeu-vos si estava obsessionat amb la ciència que, quan es va casar amb l'Agnes, de viatge de noces se la va emportar a visitar hospitals i universitats mèdiques durant tres mesos. També us dic que aquí el Tinder va estar bé, perquè l'Agnes també li seguia el rotllo, que durant tota la vida va ser la seva ajudant de laboratori.

Però a la lluna de mel en Joseph es va adonar d'una cosa: als quiròfans s'hi moria massa gent. I això que en aquell temps se seguia l'última moda en higiene, que era airejar bé les cambres, allà operant amb l'airet a la cara. Això va coincidir amb la públicació d'una important teoria per part del nostre amic (malgrat francès) Louis Pasteur: que les malalties eren culpa d'unes bestioletes petites i desagradables. El Pablo Motos no, els gèrmens. En Joseph va prendre'n nota i va proposar una sèrie de pràctiques boges com desinfectar ferides, rentar-se les mans i utilitzar antisèptics en general, el molt animal. La gent va començar a morir-se bastant menys i en Joseph va acabar supervisant les operacions dels reis d’Anglaterra. No devia ser republicà, llàstima.

I ara posem-hi emoció i saltem a l'altra banda de l'Atlàntic per saludar un altre Joseph. Es tracta del doctor Joseph Lawrence de Sant Louis, Missouri. El paio era més versàtil que el Sergi Roberto amb una navalla suïssa: l'any 1879 desenvolupa un líquid que tant et serveix per netejar el terra com per curar la gonorrea. Exacte, el mateix he pensat jo, un somni fet realitat. Doncs us voleu creure que no es va fer d'or? Almenys no fins que quaranta anys després algú va observar que aquest líquid també anava de conya per combatre el mal alè. Això sí, no? El terra fet un fàstic i els baixos criant moixernons, però almenys poder compartir ascensor, esclar que sí. Flipo amb la penya: es va vendre tant que la companyia del Joseph Lawrence va passar de valer 115.000€ a 8.000.000€ (els càlculs els he actualitzat jo amb el conversor de Google, no és que l'home fos un precog de les divises monetàries).

I què hi fan aquí aquestes històries aparentment inconnexes? Doncs que com que aquest líquid miraculós era antisèptic, el doctor Joseph Lawrence havia decidit batejar-ne la fórmula amb el nom del principal impulsor dels antisèptics, un homenatge al doctor Joseph Lister. I és per això que avui en dia, una altra cosa no, però fins i tot els més sants us podeu haver ficat a la boca un glop de LISTERINE.

A veure, que, a efectes pràctics, la ratafia compleix les mateixes funcions,
però és cert que no està tan ben vist tenir-la a l'armariet del bany.