12.- Viatxeslav Mikhàilovitx Skriabin

Aquí el camarada Viatxeslav quan ja no era
un jovenet però encara era Viatxeslav.

Les males llengües diran que el jovent està més interessat en l'alcohol que en la política, però des d'aquí desmenteixo rotundament que una cosa sigui incompatible amb l'altra. I és que, sinó, ja m'explicareu d'on surten els polítics a Rússia, on el clima sempre ha sigut una excusa més creïble pel consum freqüent de vodka que no pas governar en minoria a Badalona.

És per això que avui marxem a Sovetsk, una població russa amb 6'8ºC de temperatura anual mitjana. Al gener les màximes voregen els -2ºC. També és veritat que a l'estiu poden arribar als 21ºC, però justament és l'època de l'any on més plou, de manera que el temps tampoc acompanya a sortir. Potser per això, el nostre protagonista es va fer bolxevic als 16 anys. En Viatxeslav Mikhàilovitx Skriabin havia nascut l'any 1890, quan Sovetsk es deia Kukarka. Fent una simplificació ràpida i barroera, els bolxevics eren els més radicals del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus. Una mica com Ciutadans respecte el Partit Popular, Vox respecte Ciutadans o Bertín Osborne respecte Vox.

Però no us heu d'imaginar pas el jove Viatxeslav com un punki flamejant contenidors a Urquinaona com si fossin crema catalana: fixeu-vos el tarannà del noi quan va entrar al mercat laboral, que el seu sobrenom era "cul de pedra", de la d'hores que s'arribava a passar al despatx. A veure, que això tampoc treu que el van detenir, que el van fer exiliar i que va treballar al típic diari on l'editor en cap és Iosef Stalin, avorrir-se tampoc es devia avorrir. A més, que en Viatxeslav devia ser prou intuïtiu com per veure que amb Stalin potser era millor portar-s'hi bé, de manera que quan el Iosef en comptes de dirigir un diari va passar a dirigir la Unió Soviètica va nomenar en Viatxeslav ministre d'Afers Exteriors. Que, tenint en compte que això va passar l'any 1939, devia ser una feina més entretinguda que la que sigui que fa ara el conseller Bernat Solé per Skype.

En Viatxeslav és el qui parla des del faristol.
Stalin mira on li dona la gana perquè és Stalin.

Així que, en plena Segona Guerra Mundial, un dels fronts que li van tocar gestionar a en Viatxeslav era Finlàndia. En plens bombardejos a la població finesa, el ministre va i adreça un missatge per ràdio dient que l'exèrcit rus el que els tira no són pas bombes, sinó aliments. La resistència finesa va contestar que si els russos posaven el menjar ells posarien els còctels. Heu estat mai a una cocteleria finesa? Pista: no van inventar els daiquiris. Quan deien còctels es referien a líquids més inflamables que el Malibú. I si tenim en compte que el sobrenom del ministre Viatxeslav ja no era "cul de pedra" sinó una cosa tan contundent i comunista com "martell"... En rus martell és "molot", de manera que ell era Viatxeslav Molotov i d'aquí és on prové el nom dels còctels MOLOTOV. Que, alerta, com a invent, ja existien, a la Guerra Civil mateix ja se n'havien llançat més de tres i més de quatre. Però el nom que ha fet fortuna ve d'un fet tan fortuït com les paraules que va escollir el camarada Viatxeslav per parlar a la ràdio i l'enginyosa resposta que va rebre de la resistència finesa.

Saviesa popular.