11.- Marià

En Marià lluint un cutis sense arrugues gràcies
al lífting que li proporciona el mallot infantil
on l'han embotit.

Avui us presento del Mariano, una història de superació que comença amb més dramatisme que una pel·lícula de tarda a Antena 3. Nascut l’any 1906 a Eriberri (Navarra), als sis anys se li mor el pare i als tretze sa mare. Orfe i passant gana, que ja és mala llet amb la carn i els dolços que tenen a la seva terra, se’n va a viure a Barcelona perquè hi tenia una germana gran. 

Un cop instal·lat a Barcelona, el Mariano es va començar a guanyar la vida com a fuster i fent persianes. Les coses li van anar prou bé com per comprar-se una bicicleta a terminis. Per què volia una bicicleta? Segurament perquè als anys vint era la principal manera de fer el pena per la ciutat, ja que els patinets elèctrics encara estaven per inventar. Potser era una il·lusió d'infantesa, però fins als divuit anys que no va aprendre anar-hi. 

Això de pedalar li va agradar tant que va començar a apuntar-se a competicions de seguida, sense esperar-se a la crisi dels 40 ni res. De fet, se li donava tan bé, que en un any ja va guanyar la primera cursa. I no em refereixo només a competicions de festa major perquè sembli que el regidor d'esports fa alguna cosa, no, que el paio es va inscriure a la Volta a Catalunya i va quedar tercer! I com sol passar a casa nostra amb el món de l'esport o de la mala gerència, el va fitxar el Barça. Amb els colors blaugrana torna l'any següent a la Volta a Catalunya i encara millora el resultat: segon. També va al Tour de França, però allà té la mala sort que se li espatlla la bicicleta. Però a la tercera va la vençuda i en Mariano, que ja és Marià, guanya la Volta a Catalunya. I a partir d’aquí ja va ser petar-ho una vegada rere l'altra: guanya la Volta Catalunya set vegades, un rècord que encara avui dia ningú ha repetit (entre els anys 28 i el 39, no van ser consecutives que una mica d'emoció s'havia de donar). 

Diuen els entesos que el Marià va ser el primer ciclista espanyol veritablement professional i, de fet, era tot un fenomen, tenia més fans que les trufes del Mercadona. Perquè, a més, era un paio amb molt de caràcter i sobretot, que es caracteritzava per una gran potència. Que era un animal, vaja. I, curiosament, tot i que era ciclista, com que ja llavors la mainada era més de jugar a futbol, van agafar el nom del Marià per referir-se a quan algú xutava amb tanta potència com ell feia pujar la bicicleta per la Collada de Tosses. I mira, és per això que avui dia ens ha quedat aquesta paraula al vocabulari. Més que res perquè, de cognom, el nostre amic Marià, es deia CAÑARDO.