10.- Harald

A veure, tampoc és la primera imatge d'un rei víking
que em vindria al cap, però van inventar les
 galetes daneses, així que se'ls respecta i punt.

Harald Blatand era un rei víking del segle X i molta atenció amb la genealogia perquè era fill del rei Gorm el Vell i, sobretot de Thyra Danebod, que era la filla del jarl de Jutlàndia. 

Ja, jo també em quedo bastant igual, més enllà de pensar que qui repartia els títols nobiliaris dels víkings era avantpassat de Chiquito de la Calzada. Però a ells els flipava molt això, que escrivien les edda, una mena de barreja entre El Senyor dels Anells i les Pàgines Blanques amb la de noms que arriben a llistar. Els acudits amb Eldelbar i Eldelpan ja van arribar molts segles després.

El cas és que això que us deia dels títols del Harald té el seu què, perquè era la primera vegada entre els víkings on un rei transmetia el seu títol al fill com si fos un Borbó. Fins llavors, la tradició era que, quan el rei moria, els homes més forts lluitaven entre ells a mort per veure qui era el successor. Nosaltres  als Borbons com a màxim els podem deixar una escopeta a prop...

I en Harald no només va ser innovador per això, no. També es va convertir al cristianisme i va unificar tot Dinamarca sota la fe cristiana. Innovar el que té és que és una mica fer el contrari del que fa tothom, per això si estàs en un entorn que mola com el dels víkings les innovacions són d'aquest pal, que no esperonen massa. Però intenteu posar-vos a l'època, en aquell moment eren mogudes més trencadores portar el Senat a Barcelona, us ho juro.

El rei Harald Blatand va morir als cinquanta anys i no està massa clar qui el va matar, tot i que hi ha qui diu que va ser per ordre del seu fill Sven Barbabifurcada, el molt desagraït. Com a bon cristià, Harald després va esdevenir sant i el van enterrar a la Catedral de Roskilde, tot i que la tomba no s'ha conservat. I mira que allà deu fer fresca.

A la catedral de Roskilde hi van enterarr tant en Harald com el seu fill Sven, però cap de 
les dues tombes s'ha conservat. Així, que com a temple, bé; però com a BlueSpace, fatal.

Saltem ara a l'any 2000. Escandinàvia ja no està governada pels ferotges víkings, sinó pels executius d’Ericsson i Nokia, igual de ferotges però amb millor olor corporal. D’acord amb altres empreses, llancen un sistema d’interconnexió de dispositius: una gran idea amb moltes possibilitats. Però com amb tot gran producte que es pretén llançar al mercat, convé donar-li un nom a l'alçada. I deicideixen batejar-lo amb el nom del rei Harald que mil anys enrere havia unificat els danesos, per allò de fer funcionar els aparells tots junts i tal i qual. Així que el sistema es dirà com el rei Harald, Blatand. Però, per fer-ho internacional, en anglès. I Blatand és BLUETOOTH. 

Un invent de la parra, sí, però sóc l'únic a qui li costa horrors sincronitzar el mòbil amb els cotxes?

Potser Nokia o Ericsson no siguin les marques de mòbil que més sonen avui dia, però el sistema Bluetooth déu n'hi do com es fa servir encara. El llegat del rei Harald està no només en el nom, sinó també en el logotip, que són les runes de les seves inicials, H i B. Així que, si sou de connectar el mòbil amb el cotxe, doneu gràcies que qui va unificar els danesos va ser Dentblava i no Barbabifurcada.