dijous, 30 de juliol del 2020

16.- Erno


L’any 1944, un enginyer aeronàutic i una escriptora van tenir un fill a Budapest, la capital d’Hongria. Li van posar Erno i ell va estudiar arquitectura, tot i que del que va exercir va ser de professor d’interiorisme, a la Universitat d'Arts i Disseny Moholy-Nagy.

A ell li flipaven molt les il·lustracions d’Escher, un artista holandès conegut per dibuixos d’escales que mai s’acaben i edificis amb perspectives impossibles. De manera que, ratllat amb aquests temes, va començar a pensar un exercici per motivar els seus alumnes a pensar en la distribució de l’espai, ja que el moviment tridimensional sovint és una cosa que costa bastant d’imaginar, i sinó proveu de pujar un sofà de quatre places per les escales d'un pis de l'Eixample. 

Així són les il·lustracions d'Escher, les quals reconeixereu
com a clara inspiració de les obres de les Glòries.

L'Erno tenia la idea molt clara, però li costava molt de construir-la. Va provar de tot, mecanismes, gomes elàstiques… Res. Molta teoria però la pràctica se li resistia, segur que Quique Setién l'entendria. El cas és que l'Erno, totalment encallat i traient fum per les temples, va decidir baixar a prendre la fresca. I aquí és on va ser clau viure a Budapest i no a Premià, perquè en comptes de la N-II i la via del tren el que es va trobar Danubi. Observant com l'aigua fluïa sobre les pedres, el seu cervell va lligar caps i va trobar la solució al problema que el tenia tan capficat. Va pujar corrents a casa sa mare, va començar a provar amb fustes, gomes i clips... I, efectivament, el mecanisme funcionava! Però servia per al que ell volia? Li va costar molt desxifrar-ho, però quan ho va aconseguir, se’n va anar cap a patentar-ho com a “Buvos kocka”. 

Comercialitzar l'invent va ser bastant difícil, tres anys li va costar: el 1979 un comercial li diu que, si li deixa distribuir-lo, li portarà l’invent a una fira de joguines a Nuremberg on segur que serà un èxit. Això sí, li recomana canviar el nom del producte, segurament perquè això de "Buvos kocka" sona molt bé per vendre segons quin producte a un polígon i de nit, però per vendre-ho com a joguina, doncs no tant. Com segur que domineu l'hongarès, sabeu perfectament que "Buvos kocka" significa "cub màgic", però el comercial li va sembla que es vendria més com "el cub de l'Erno", tenint en compte que, de cognom, el nostre amic Erno es deia RUBIK.

Aquesta és la cara que li va quedar a l'Erno quan li van
dir que els mojitos no anaven inclosos amb l'acreditació.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Ω.- I fins aquí!

 Aquesta és la darrera entrada del blog, moltes gràcies als qui hagueu dedicat qualsevol part del vostre temps a llegir les històries que hi...