24.- Étienne

D'entrada, us demano disculpes perquè avui un cop més hem de tornar a visitar els nostres veïns francesos. Si passeu per alt l'estat de les seves moquetes, no hauria de passa res. Però és que és just i necessari que us parli de l'Étienne, un nano nascut el 5 de juliol de 1709 a Llemotges. L'Étienne, a diferència meva, sí que sabia de què va la vida i va estudiar economia i finances. Fins i tot, va passar un any a Londres per aprendre de l'economia anglesa (està clar que per la gastronomia no seria). De pas, el seu coneixement de l'anglès li va permetre traduir al francès obres de diversos autors. Amb això, el paio es va fer un nom prou important com per arribar a oïdes de la cort del rei Lluís XV, motiu pel qual, demostrant un cop més que LinkedIn és una enganyifa, va aconseguir un càrrec a l'administració. La seva tasca era resoldre el greu problema de dèficit que arrossegava l'estat francès, o sigui, una empantanegamenta nivell Koeman: no t'hi vulguis trobar. L'Étienne, conscient que calia ser una mica radical, es va passar de frenada posant impostos com un boig: fins i tot en feia pagar pel número de portes i finestres que tinguessis a casa. Jo crec que això ens ho arriben a fer aquí i el Palau de la Generalitat seria el primer a estar tot tapiat. Però és que, a més de ser més creatiu amb els impostos que un independentista fent performances, l'Étienne va arribar a prendre mesures extremes com expropiar les coberteries d'or i plata per fer-les fondre. Com us podeu imaginar, això el va fer menys estimat que un entrepà d'espaguetis a casa d'un celíac. Resultat: l'aventura va ser més curta que el Kiko Rivera i només va durar vuit mesos al càrrec. 

El rei Lluís XV preguntar-se molt fort com podia ser que gastessin tant.

I és que, abans de venir-nos a col·lapsar els peatges amb les seves autocaravanes, penseu que en aquella època a les carreteres ens robava Serrallonga en comptes d'Abertis, la principal afició dels antics francesos era la mateixa que tenien els antics convergents: fer retallades, fossin caps amb la guillotina o retrats de persones en paper. Segur que ho heu vist alguna vegada: una afició molt popular de l'època era retallar el contorn d'una persona en paper negre, una cosa molt lluïda, però també molt barata de fer. Precisament per això, de tan odiat que era l'Étienne, la gent va començar a fer servir el seu nom per parlar de coses barates, inclosos aquests retallables que van passar a ser coneguts com a "silhouettes", ja que el nom complet de l'Étienne era Étienne de Silhouette. Per tant, si avui dia al contorn d'una persona li dieu SILUETA, sapigueu que, en realitat, la paraula prové d'un ministre francès de finances menys estimat que una peça de Lego per un dit del peu.

El senyor De Silhouette amb una silueta, ara a veure
si algú em dibuixa el vicepresident Aragonès amb un manyo.