36.- Constantí

Podria ser la portada d'un disc de regueton, però són
en Constantí i son germà a punt per sortir a fer mal.

En Constantí va néixer al segle IX a la ciutat grega de Tessalònica. Tenia tal facilitat pels idiomes que el van enviar a convertir infidels més enllà del Caucas, el que vindria a ser la Rússia que queda per sobre dels països de ronda prèvia de l'Eurocopa, l'Azerbaidjan, Armènia i tal. Ho va petar de tal manera, aconseguint més conversions que l'Ibex-35 en un grup de joventuts socialistes, que el va fitxar el príncep de Moràvia. Que sí, sona a país tan inventant com Azerbaidjan, però us juro que en aquella època era com si ara et fitxés el Bayern: sabies que a Europa ningú se't posaria gaire xulesc. Total, que en Constantí i el seu germà Metodi, que com veieu no tindrien molts problemes per triar nom a Instagram, se'n van anar directes a convèncer eslaus com si portessin la corbata verda de la immobiliària aquella. El tema és que, ja us he dit que en Ciril dominava més les llengües que un italià a Salou, però això només li valia per xerrar. Allà la gent no en tenia ni idea de llegir grec ni llatí, que és com estaven els textos bíblics. Suposo que, davant d'aquesta situació, la majoria de nosaltres pensaria, doncs se'ls ensenya, no? Doncs en Constantí no és un paio que vulgui perdre hores de beure fent classes i corregint exàmens, no. El molt boig preferia perdre hores de beure fent una cosa encara més rocambolesca: inventar-se un alfabet nou i traduir-hi tots els textos perquè aquella penya se l'aprengués i ho flipés molt fort. I així és com va inventar l'alfabet GLAGOLÍTIC. Us sona? Doncs senyal que tan bona pensada no va ser.

Encara que sembli sortit d'Star Trek,
aquest és l'alfabet glagolític.

I és que qui va triomfar en realitat va ser un deixeble d'en Constantí, Climent d'Ohrid, que és qui es va inventar les lletres que surten a les pel·lícules on els dolents són soviètics. Però el molt burro, en comptes de passar a la història, va preferir batejar el seu alfabet, el bo, amb el nom del seu mestre. Però ens falta un detall: en Constantí, que amb el temps es convertiria en sant, va canviar-se el nom poc abans de morir, passant a dir-se Ciril. Per això, ara sí, aquestes lletres inventades pel seu deixeble són les que avui coneixem com a alfabet CIRÍL·LIC.

Associem el ciríl·lic al rus, però, simplificant-ho
molt, són les majúscules de l'alfabet grec.