37.- Jules

Realment, no sé si en Jules
hauria triomfat als judicis
presentant-s'hi així...

La genètica no ho és tot: l'entorn on ens criem també té un paper molt important en convertir-nos en una persona o una altra. La feina dels pares pot ser un factor determinant, sigui per continuar el seu camí o, tot el contrari, per veure que se'n vol prendre un que vagi ben lluny. Doncs bé, a en Jules li van passar les dues coses alhora. Resulta que ell va néixer l'1 d'agost de 1838 a Tolosa de Llenguadoc. El seu pare era un artista de circ expert en acrobàcies que quan es va retirar va obrir un gimnàs. Així que, d'entrada, en Jules va escollir una carrera tan antipòdica a la del seu progenitor com anar-se'n a estudiar dret. Al final, però, l'herència genètica el devia acabar cridant perquè es va incorporar a un circ parisenc. I, la veritat, se li donava més que bé. De seguida va dedicar-s'hi de ple i es va especialitzar en fer salts d'un trapezi a un altre, amb exercicis que mai ningú havia fet abans. La forma física l'acompanyava: tenia un tren superior que ni el Talgo que va a París. En Jules va causar sensació, actuant arreu d'Europa, Barcelona inclosa. Fixeu-vos com es va fer de famós que el 1867 li van dedicar una cançó, titulada "L'atrevit jove del trapezi volador". I per antiga que sigui, al llarg dels anys l'han versionada molts artistes, Bruce Springsteen inclòs.

Malauradament, en Jules va morir poc després que li composessin aquesta cançó, quan tenia 32 anys. Sembla ser que la causa va ser la verola. Però el seu llegat va anar més enllà de la pista de circ: va innovar tant que fins i tot es va fer cosir un uniforme especial. La principal característica és que era una roba ben cenyida, més per un tema de seguretat durant les actuacions que no pas per presumir: allà dalt més val evitar que se t'enganxi la tela on no toca. Aquesta peça es va popularitzar ràpidament entre acròbates i gimnastes perquè era ben pràctica. I probablement sapigueu de seguida a què em refereixo s us dic que el cognom d'en Jules era LÉOTARD. 

Tot i que en català "leotards" no està recollit pel DIEC i n'hauríem
de dir "mitges", a l'ésAdir sí que ens deixen fer-ho servir.