38.- Donatien-Alphonse-François

 

La majoria de persones tenim un nom de pila, però aquest personatge en tenia tres: Donatien-Alphonse-François. I el nom no era l'únic del que tenia més del compte: era de família aristocràtica i tenia de tot. Nascut a París l'any 1740, gràcies a la riquesa familiar va poder tenir una bona educació i també una bona carrera militar, arribant al grau de capità. Però com que sembla que en aquesta vida no es pot tenir tot, els problemes li van venir amb l'amor: la família el va obligar a casar-se amb una dona diferent a la que ell hauria escollit.

Il·lustració molt idealitzada del jove

Donatien-Alphonse-François.

Tot i això, tampoc us penseu que es portava malament amb la seva esposa, perquè resulta que tenien una cosa molt important en una relació que és tenir aficions comuns. El problema és que en el seu cas més que afició era un delicte: abusaven de joves prostitutes. D'acord que al París d'aquella època no hi havia paddle yoga, però també són ganes. El cas és que a en Donatien el tanquen a la presó per primera vegada als vint-i-tres anys, per unes coses que van passar en un prostíbul i que m'obligarien a canviar la qualificació d'edat d'això que esteu llegint, però ja podeu comptar que l'has de fer molt grossa perquè considerin que t'has passat en un bordell de la França del segle XVIII.  Així va començar una constant en la vida d'en Donatien, tant el tema de les prostitutes com el de passar per les presons. Per entremig, ell anava fent punta al llapis, tant per les múltiples obres que va deixar escrites com per les amants que anava col·leccionant. La seva obra escrita eren novel·les on bàsicament es descrivien actes sexuals que haurien escandalitzat la mateixa família Montsolís de "Nissaga de poder". 

Gravat juraria que més realista
del Donatien més madur.

Va arribar el dia que en Donatien va ser condemnat a mort per maltractaments a prostitutes, però va aconseguir escapar a Itàlia gràcies a l'ajuda d'una amant. Que casualment era cunyada seva. Ah, i també abadessa d'un convent. Us he comentat que en Donatien tenia avantpassats Borbons? No sé per què m'hi vingut al cap ara... Bé, al gra: que arruinant totes les cases d'apostes, en Donatien no va morir ni executat ni de sífilis, sinó als setanta-quatre anys ben tranquil. Això sí, a la presó. I després de casar-se amb una nena de tretze anys...

Només vint anys després de la mort d'en Donatien, entrava una nova paraula al diccionari. És la que es refereix al qui gaudeix sexualment del patiment dels altres: sàdic. I és que en Donatien-Alphonse-François, aristocràtic tot ell, era més conegut pel títol nobiliari de Marquès de SADE.

Si hagués tingut un Executive MBA,
seria el Marquès d'Esade?