39.- William

En William va néixer el 20 de desembre de 1848 a Connecticut, al nord-est dels Estats Units. Tot i que va ser capaç de construir un petit imperi des de zero, ja veureu que el motiu que l'ha fet perdurar fins als nostres dies és ben casual.

Resulta que en William tenia una gran habilitat per fer pastissos, fins al punt que va veure que s'hi podia guanyar la vida. Així que, no sé d'on va treure els diners, però als 23 anys va comprar la sucursal d'una fleca, l'Old Baking Company, i va crear la seva pròpia pastisseria. Va ser un èxit: eren pastissos però es venien com a xurros. Fins i tot els restaurants n'hi compraven, per poder-los incloure a les cartes.

Tot això passava a Bridgeport, que és la ciutat més poblada de
Connecticut però té racons com aquest far tan pintoresc.

En William va morir l'any 1903, als 55 anys, però l'empresa pastissera que havia fundat va continuar creixent sota la direcció del seu fill. Fixeu-vos que al 1905 el seu poble encara no tenia electricitat i va ser la seva companyia la qui va fer-hi construir la primera planta elèctrica per tenir energia. A principis dels anys 20 produïen la barbaritat de 50.000 pastissos al dia, amb una flota pròpia de 200 camions per distribuir-los. De fet, l'empresa va tancar el 1958, però el 2016 la van reobrir seguint les receptes originals, així que avui dia encara podem comprar aquells pastissos d'en William que feien feliços per igual a clients i productors d'insulina.

Els pastissos d'en William eren aquestes típiques coques
estatunidenques de fruita: les feia de poma, de cireres i de nabius.

Però ja us he avançat que no és per això que us parlo d'en William. Almenys, no directament pels pastissos. Entre els primers clients que van gaudir de les seves receptes hi havia els estudiants de les escoles properes a la pastisseria original. Evidentment, els encantava menjar-se els pastissos, però sabeu què feien després? En William servia els pastissos amb unes plates de llauna que nois i noies després feien servir per jugar, llançant-se-les els uns als altres. El joc prendria especial popularitat a la Universitat de Yale, que està relativament a prop allà, fins al punt que el 1948 un altre emprenedor es decidiria a fabricar aquells discos expressament per jugar-hi, sense haver-te de menjar el pastís primer. A mi em sembla perdre's la meitat de la diversió, però la joguina va ser un èxit. El seu creador, Walter Frederick Morrison va decidir conservar el nom amb el qual els qui jugaven advertien els vianants que una d'aquestes plates anava en la seva direcció. El mateix nom que tenia la companyia de pastissos i que era el cognom d'en William: Frisbie.

Així d'aerodinàmiques eren les plates
originals dels pastissos d'en William.