40.- Mercè

L'Esteve Fontfreda era el fill del farmacèutic de Tortellà, un municipi de la Garrotxa a mig camí entre Olot i Besalú. L'any 1902 son pare el va fer anar a estudiar enginyeria industrial a Alemanya. Després d'un periple que també el portaria al Regne Unit i a França, l'Esteve va tornar a Tortellà el 1914 per endegar-hi una fàbrica de teixits, un àmbit on la família ja hi tenia tradició. En aquell moment acabava d'esclatar la Primera Guerra Mundial i per Tortellà arribaven sovint refugiats que fugien de França. D'alguna manera o altra, aquest fet va ser crucial, tot i que hi ha diferents versions sobre de quina en va ser la manera concreta. Hi ha qui diu que l'Esteve va observar que aquests francesos utilitzaven un calçat mai vist aquí a casa nostra. També que alguns d'aquests refugiats eren sabaters i li van ensenyar les tècniques que utilitzaven per fer-se les espardenyes. I fins i tot que la resistència francesa hauria fet caure un avió enemic prop de Tortellà i que l'Esteve es va inspirar en el fusellatge de l'aparell. Fos com fos, el cas és que l'Esteve i la seva flamant fàbrica de teixits es van posar a treballar en un nou tipus de calçat. La clau era la utilització de soles de goma per substituir l'espart, un material incòmode en zones més aviat humides com pot ser la Garrotxa. El resultat va ser un èxit: la gran majoria d'espanyols van acabar calçant sabates fabricades a can Fontfreda, especialment les classes baixes i rurals, però també els militars.

Vista idíl·lica de Tortellà que realment crida a calçar-se unes bones sabates.

Als anys 40 els fills de l'Esteve, en Joan i en Lluís van continuar el negoci familiar amb molts bons resultats: entre 1950 i 1970 van fabricar tretze milions de sabates. I tan bones devien ser que als anys 60 eren típiques entre els moviments antifranquistes d'estudiants, però a la vegada també el dictador Franco se les posava per anar a caçar. Aquesta etapa d'esplendor es va acabar amb l'arribada de les vambes, però les de Tortellà són encara avui unes sabates conegudes que és probable que hagueu portat alguna vegada, perquè encara es venen. Que com es diuen? Aquí és on entra la Mercè.

L'Esteve Fontfreda venia sabates i duien el seu cognom, ja el sabeu. És a principi dels 40, quan els seus fills passen a fer-se càrrec de l'empresa, que milloren la tècnica de fabricació creant un nou model, utilitzant goma reciclada de rodes de camió aplicant-hi nous processos que les fan encara més impermeables. Pare i fills decideixen batejar aquesta sabata revolucionària amb el nom de la mare, la Mercè, però utilitzant un diminutiu gallec molt popular en aquell moment, perquè era el títol d'una obra de teatre de gran èxit escrita per Adolfo Torrado. Es tracta de CHIRUCA.

Aquest és un dels models de Chiruca més recents, 
així que no crec que fossin les que duia Franco.