41.- Karl

Apolda és una ciutat del centre d'Alemanya. Hi viuen 22.184 persones i, què voleu que us digui, té història perquè s'hi pot visitar una església del segle XII i l'Ajuntament és renaixentista, però tampoc és com per anar-hi expressament, eh? El que passa és que és on va néixer, viure i morir en Karl, el protagonista d'aquest epònim.

En Karl va néixer el 2 de gener de 1834 i es va dedicar a un ofici que us pot semblar tan avorrit com en realitat ho era de perillós: recaptador d'impostos. Era més que freqüent trobar-se amb lladres que pretenien fer-se amb la recaptació, de manera que es va posar a rumiar una manera de guanyar seguretat en el transcurs de la seva feina. Com que en Karl també s'encarregava de la gossera del poble, va pensar que un bon gos que l'acompanyés podia fer que els atracadors s'ho pensessin dues vegades. Però no n'hi havia cap que imposés prou. Així que va decidir que el crearia ell.

La plaça del mercat d'Apolda. Però tampoc us penseu que sempre hi fa tan bon dia.

Agafant com a referència el gos pastor de Turíngia, una raça local, el va començar a encreuar amb altres races de gossos carnissers, que sona una mica gore però en realitat el que feien era arrossegar els carros de la carn. Després hi va afegir races angleses com el llebrer i el Terrier de Manchester, més per un tema d'aspecte que una altra cosa. Així, va aconseguir un gos guardià de caràcter dominant i d'aspecte ferotge i esvelt. Els primers lladres que se'ls van ensopegar van sortir-ne prou escaldats com perquè de seguida corregués la veu que a aquells gossos era millor no buscar-los les pessigolles perquè tenien molt males puces. En Karl va batejar la nova raça com a Terrier de Turíngia, tot i que pels seus atributs també es va guanyar el nom de Polizeilicher Soldatenhund, que és la manera que tenen els alemanys de dir "gos soldat policial". 

Quan en Karl va morir, el 9 de juny de 1894, la raça va continuar-se criant perquè era realment efectiva en les tasques de vigilància. Quatre anys després va rebre el reconeixement oficial de raça, però això va comportar un canvi de nom: van registrar-la amb el cognom d'en Karl, aquell recaptador fart que el robessin que va decidir crear-la. I és que el nom complet d'en Karl no era altre que Karl Friedrich Louis DOBERMANN.

Ara que per fi està prohibit retallar-los les orelles, aquesta més
afable és la imatge d'un dobermann que s'hauria d'instaurar.