42.- Antoine

Tot i que feia més coses que una navalla suïssa, l'Antoine era ben francès. Va néixer el 12 d'agost de 1737 a Mondidier, al nord de París, i era el més petit dels cinc germans d'una família benestant. Als 13 anys va començar a treballar d'aprenent a la farmàcia del poble, de la qual se n'acabava de fer càrrec un cosí llunyà. I ho devia fer prou bé perquè, cinc anys després, el va recomanar perquè anés a treballar a una farmàcia de París.

Mireu si va ser important que té una estàtua
davant la facultat de Farmàcia de París.

L'Antoine, però, el que volia era obrir la seva pròpia farmàcia. Però per això feien falta uns diners que no tenia, així que es va allistar a l'exèrcit, però no com a soldat, sinó com a farmacèutic, que els feien molta falta amb tanta guerra. De fet, l'enemic el va arribar a capturar cinc vegades, però en veure que es dedicava a curar i no a matar sempre l'acabaven alliberant. I de quin enemic estem parlant? Doncs en aquell moment França combatia la Guerra dels Set Anys contra Prússia, que vindria a ser l'actual Alemanya. A terres alemanyes l'Antoine hi va poder aprendre moltes coses, especialment la química. Com que hi tenia facilitat, els prussians se'l van voler quedar, però ell va preferir tornar a casa.

Després de la guerra, l'Antoine va fer un munt de coses: escriure tractats sobre com fer el pa que serien la base de la famosa forneria francesa, va desenvolupar la tècnica per extreure sucre de la remolatxa, va defensar el fred com a sistema de conservació de la carn... Com veieu, tot bastant relacionat amb el menjar. Es va convertir en una persona tan important que fins i tot el rei Lluís XVI el va voler tenir a la cort, la qual cosa després la revolució el faria una mica sospitós de ser favorable a l'antic règim, però va aconseguir continuar lligat al nou estat republicà: primer com a responsable de la conservació dels aliments de l'exèrcit, després a l'època napoleònica com a inspector general del servei de salut. En aquest darrer període va convèncer l'exèrcit d'adoptar la vacuna contra la verola. 

Parmentier oferint certa flor
a Lluís XVI i Maria Antonieta. 

Però pel que més va ser conegut l'Antoine és per una de les coses que va aprendre en la seva estada a Alemanya. Un dels costums prussians que més frapaven als francesos era el de menjar patates, un tubercle que a la resta d'Europa no es menjava pràcticament ningú. Però l'Antoine va veure que tenia molts avantatges: fàcil de cultivar i ple de nutrients, podia servir per combatre la fam. Feina va tenir per convèncer els francesos que les patates eren comestibles: és notable quan va posar una flor de patata a la solapa del rei Lluís XVI i als cabells de Maria Antonieta. Entre els seus intents per fer-los veure les bondats de la patata hi ha la recepta per fer pa amb farina de patata. Els cuiners que van animar-se a provar de fer receptes amb patata van considerar que la manera més elegant i gustosa era a partir de fer-ne cremes i purés, acompanyaments que van tenir molt d'èxit. ¿I sabeu com van batejar aquestes receptes de purés finolis que encara avui podeu trobar a molts restaurants? Doncs en honor del corcó que insistia en fer-nos menjar patates: PARMENTIER, ja que aquest era el cognom de l'Antoine.

Un parmentier amb carn i ben gratinadet.