En Vital va néixer el 25 de maig de 1839 a Chambon-sur-Dolore, un diminut poble francès de 155 habitants que es troba a l'oest de Lió. De ben petitó va començar a fer carrera religiosa: als 13 anys va ingressar a la cartoixa de Vallbona, que es troba a la vora d'Avinyó i on el seu oncle era el prior. Hi va estudiar dos anys, però l'estricte sistema de vida dels cartoixans era massa exigent per la seva salut més aviat fràgil. Així que va canviar d'oncle i se'n va anar a seguir-ne un altre que marxava de missioner a Algèria, llavors colònia francesa.
 |
| Mossèn de finals del segle XIX o hipster de principis del XXI? |
A Algèria, en Vital i el seu oncle es van ocupar d'un orfenat a la ciutat de Misserghin, província d'Orà i que ens quedaria baixant tot recte des de Múrcia. Els francesos tenien per costum quedar-se les millors terres d'Algèria i aquest orfenat tampoc era una excepció: fins a trenta-cinc hectàrees de vinya hi van arribar a plantar! En Vital era qui s'encarregava d'aquestes tasques, ja que a casa seva havia après a cuidar arbres i plantes. De fet, va fer portar un munt d'arbres fruiters i plantes ornamentals que fins llavors mai havien arrelat al país nord-africà.
 |
| Això tan tranquil és l'actual Ajuntament de Misserghin, però s'hauria de veure un dia de ple municipal... |
Aquesta nova fruita es va acabar popularitzant arreu del Mediterrani. No va ser fins el 1929, vint-i-cinc anys després de la mort d'en Vital que va rebre el seu nom. El que passa és que Vital era el nom amb el qual l'havien batejat, però se'l va canviar en fer-se religiós: el coneixien com el pare Clément, per això aquestes mandarines dolces de pell fina i sense llavor són les que avui coneixem com a CLEMENTINES, en el seu honor.
 |
| A mi m'agraden, però quan apareixen a la fruiteria encara avui em deprimeixen perquè = tornar a l'escola. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada