44.- Gioacchino

Nascut a la ciutat italiana de Pesaro el 1792, en Gioacchino es va criar en una família a qui potser no li hauria sortit especialment a compte empadronar-se a Andorra, però que sí era molt rica artísticament. El pare, en Giuseppe, era el trompetista d'una banda local, mentre que la mare, l'Anna, era una soprano que, com que no sabia llegir partitures, s'ho aprenia tot de memòria. I fixeu-vos si s'estimaven que, meravelles de l'amor, en Gioacchino va néixer només 4 mesos després del casament, en comptes dels 9 habituals.

Vista general de Pesaro que en res s'assembla
a la que devia veure en Gioacchino.

Amb aquest entorn, és lògic que en Gioacchino ja mamés música de bon principi, així que no devia ser cap sorpresa que s'hi acabés dedicant. El que passa és que, a més, se li donava especialment bé: als 14 anys va entrar al Liceu de Bolonya, on sobretot el van influir les composicions dels autors del classicisme austríac, com Mozart i Haydn. Això va fer que després a l'hora de composar ell tingués un punt diferent a la resta de compositors italians. Com a autor, en Gioacchino va triomfar al món de l'òpera, amb obres que encara avui coneixem tots. Però als 37 anys, per motius que mai s'han acabat d'aclarir, va decidir retirar-se de l'àmbit operístic. La música havia entrat de ple en el romanticisme i potser les noves modes no el convencien, però a mi em fa l'efecte que potser, simplement, l'omplien més altres aspectes de la vida. I és que en Gioacchino va viure fins als 76 anys i era conegut pel seu gran amor als plaers de la vida, els gastronòmics per damunt de qualssevol altres. I és que no només li agradava menjar banquets exagerats, sinó que també tenia prou curiositat culinària com per crear i recopilar receptes de la seva collita. I, com probablement podreu endevinar, no eren precisament receptes ni healthy ni veggie ni res que s'hi assembli.

"Que només fas servir pasta integral d'espelta perquè és més...?
Si no m'hagués d'aixecar, t'empassaves el bastó, a veure si es d'espelta també!"

Una de les receptes d'en Gioacchino que més èxit van tenir van ser uns macarrons que farcia amb un dels seus ingredients preferits: el foie. I encara que la idea va tenir molt bona acollida, la feinada que era anar farcint macarró per macarró va fer que a la majoria de cuines adoptessin la pensada d'una manera més pràctica: canviant els macarrons per una pasta més gran com són els canelons. És per això que, avui dia, als canelons de foie se'ls anomena canelons a la ROSSINI, doncs aquest era el cognom del nostre Gioacchino, autor d'òperes com "Guillem Tell" i "El barber de Sevilla".

I aquest era l'altre epònim dels canelons que us
vaig prometre al parlar del senyor Béchameil.