45.- Quint

El representant africà a la nostra llista d'epònims té poc a veure amb sabanes i safaris: en realitat es tracta d'uns dels pares del Cristianisme que va viure entre els segles I i II dC. Al llarg de l'època romana es van aconseguir grans avenços, però ja us dic ara que amb els noms s'hi miraven més aviat poc: era ben típic anomenar els fills per ordre, així que seria lògic pensar que en Quint devia tenir quatre germans grans, però de segon nom en Quint es deia Septimus, així que no sé si és que els seus pares eren de lletres o què passava. El que sí se sap del cert és que en Quint va néixer a Cartago, a l'actual Tunísia.

Gravat on veiem que en Quint era el primer
(a embolicar-se la manta al cap per treballar).

Després d'exercir com a prevere a Cartago durant molts anys, va acabar emigrant a Roma, on el clergat local el va rebre més aviat malament. Això el va rebotar fins al punt que es va fer montanista, que no vol dir que fos un fan de la Miley Cyrus quan sortia al Disney Channel, sinó que defensava fins a l'extrem una vida pura, preparant-se per un imminent retorn de Jesucrist que a la vegada seria l'Apocalipsi. Tant en la seva primera etapa més ortodoxa com en aquesta darrera, on seria considerat un heretge, en Quint va escriure un fotimer d'obres amb una prosa molt elaborada on s'oposava fermament a la filosofia. Diuen que va ser el primer cristià a l'utilitzar el concepte de "trinitat" i es creu que va morir a la seva Cartago natal, quan tenia pels volts de 60 anys.

Teatre romà de Cartago, és probable que
l'autopista del fons sigui posterior.

I ara saltem fins a l'Espanya del segle XVII, sota el regnat de Felip IV. Amb la modernitat pròpia dels períodes que semblen acompanyar els reis amb aquest nom, resulta que es va posar de moda llegir les obres d'en Quint. Els més saberuts de la intel·lectualitat espanyola es reunien per llegir i discutir els continguts dels textos. Aquestes xerrades on tothom sabia de tot van adoptar el nom pel qual era més conegut en Quint, sabeu quin era? TERTUL·LIÀ, d'aquí que les turres que ens donen cada matí per les ràdios es diguin tertúlies. Hi ha qui diu que això de Tertul·lià li venia perquè tenia una prosa tan florida que el feia tres vegades millor que Marc Tul·li Ciceró, és a dir TER TULI, però no m'atreviria a confirmar-ho.

Llavors, podríem parlar d'Infratul·lis?