dilluns, 26 d’abril del 2021

46.- Una gossa

Al segle XIV, en Dragos era un noble de Maramures, una regió situada al nord de l'actual Romania. No sabem exactament on ni quan va néixer, però sí que li agradava lluitar contra els mongols que freqüentment amenaçaven de conquerir i saquejar aquelles terres. Seguint les ordres del rei Lluís I d'Hongria, va aconseguir fer retrocedir els invasors fins a l'altra banda del riu Dnièster, a l'actual Ucraïna. Un altre hobby que li agradava practicar a en Dragos era caçar urs, uns enormes bous salvatges que despertaven tanta afició entre els aristòcrates com en Dragos que avui dia ja estan extingits. Els urs, no els aristòcrates... Doncs bé, segons explica una llegenda, en una d'aquestes caceres d'urs, la gossa de caça preferida d'en Dragos va resultar ferida per les banyes de l'ur. Tot i això, el va continuar empaitant, però quan la bèstia va creuar un riu, la gossa malferida va ser incapaç de travessar-lo, morint ofegada. En Dragos va aconseguir matar l'animal, que també havia rebut les mossegades de la fidel companya del noble, però la pèrdua li va provocar una profunda pena. En homenatge a la gossa va decidir batejar aquell riu amb el nom de la mascota.

Monument que reprodueix la cacera llegendària d'en Dragos.

Com a recompensa pel seu ajut militar contra els mongols, el rei Lluís I havia donat a en Dragos les terres on va transcórrer aquesta cacera, nomenant-lo príncep. Generós o no, el cas és que als hongaresos els convenia que hi hagués un altre estat per davant que exercís com a mur de contenció contra les constants incursions dels mongols. Aquell principat va rebre el nom del riu que hi passava i amb els anys s'ha convertit en un estat amb el mateix nom. La gossa es deia Molda aquest és el país que coneixem com a MOLDÀVIA. Llàstima que el ca no es digués Firulais, perquè Firulaisia ho petaria bastant, ni que fos a la prèvia de l'Eurocopa. Els moldaus recorden encara avui aquesta llegenda, però curiosament al seu escut la representen amb un ur, no amb la pobra gossa. 

Al mig de l'escut hi podeu veure el cap de l'ur,
però mola més el d'Andorra, que hi tenen dues vaques.

També és cert que hi ha una versió menys divertida que diu que Moldàvia i el riu Molda deurien el nom  a la paraula eslava "mold", que significa un arbre prou freqüent a la zona com és l'avet. Però no podem confirmar ni una cosa ni l'altra i la llegenda segons la qual Moldàvia seria un epònim que prové d'un animal de companyia és encara ben popular per aquelles terres.

La Juno no té res a veure amb aquesta història,
però també és una gossa i és preciosa *_*.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Ω.- I fins aquí!

 Aquesta és la darrera entrada del blog, moltes gràcies als qui hagueu dedicat qualsevol part del vostre temps a llegir les històries que hi...