49.- Un gegant

El nostre protagonista va néixer a l'Àfrica en un any indeterminat. Era tan gros i pelut que la mare va morir al part, tot i que segurament la generositat capil·lar del nadó no hi tingués tant a veure com la seva mida descomunal. Estem parlant que el van alletar vaques que ell mateix agafava amb les mans. Era una criatura amb tanta gana que l'havien d'encadenar al bressol no fos cas que acabés menjant-se el mobiliari de casa.

En aquesta fotografia en HD podeu comprovar
que això que us dic de les vaques és ben cert.

De més gran, el seu pare el va enviar a estudiar a França, on el nostre gegant coneixeria el seu gran amic Panurgi. Plegats, viurien aventures que els durien a viatjar per illes remotes a la recerca de l'ampolla divina, una odissea que en realitat els farà descobrir que, a la vida, del que més s'ha de beure és del coneixement.

El gegant durant la seva època de model
per a Ágatha Ruiz de la Prada.

Malauradament, tota aquesta història és fictícia. La va escriure l'escriptor renaixentista francès François Rabelais al segle XVI. En concret, es tracta d'una col·lecció de cinc llibres de molt èxit a l'època, publicant-se el darrer quan l'autor ja havia mort. Avançant-se a Star Wars, l'ordre amb el qual es van publicar difereix de l'ordre de la història: el primer en aparèixer va ser el segon, escrit com la seqüela d'un llibre anònim preexistent. Com que ho va petar, llavors el que va fer Rabelais és reescriure el primer a la seva manera. A partir d'aquí ja va ser tot més normal i va escriure els tres darrers per ordre. Això sí, amb problemes amb la censura, tant per les crítiques a l'església i l'ensenyament d'aquells temps com per un humor bastant groller i escatològic gens reticent a utilitzar males paraules. De fet, François Rabelais signava amb el pseudònim Alcofribas Nasier, un anagrama del seu nom real.

François Rabelais amb cara de demanar-te
un euro que no és per droga, és per agafar el tren.

I què té a veure tota aquesta història amb els epònims? Doncs bé, la característica principal del gegant protagonista era una fam tan immensa com ell. Al llarg dels llibres, Rabelais descriu amb humor els banquets excessius amb els quals el seu personatge intentava apaivagar tanta gana. Aquest gegant es deia PANTAGRUEL, d'aquí que avui utilitzem l'adjectiu pantagruèlic per referir-nos a tiberis especialment generosos. De fet, és un d'aquells adjectius que gairebé només fem servir per una sola cosa, a veure si coneixeu gaire coses intempestives a part de les hores. El nom de Pantagruel, per cert, Rabelais el va agafar combinant l'àrab "gruel", assedegat, i el grec "panta", com tot. El motiu és que el personatge neix en un context de sequera i representa que està tan afamat i assedegat com els boscos i rius de l'Àfrica imaginària on neix.