04.- La jueva

Avui us presento un personatge una mica llegendari, com els abrefácils que realment ho són o els jutges espanyols demòcrates. La coneixien com "La jueva", que no és un sobrenom molt respectuós i si ho fos se'l quedaria Pilar Rahola, a jutjar per les seves opinions respecte el conflicte amb Palestina. Però, què voleu que us digui, fa mil vuit-cents anys la gent s'ofenia menys (una altra cosa es que quan s'ofenguessin l'armessin molt més grossa que no pas deixar de seguir algú al Twitter). I és que a "La jueva" l'hauríem de situar entre els segles primer i tercer després de Crist. A veure, jo no sóc historiador, així que tampoc crec que se'm pugui exigir gaire més concreció. I entre els qui sí són historiadors s'ha arribat a afirmar que "La jueva" podria ser en realitat Maria Magdalena, l'ex prostituta amant de Jesucrist (dit així sembla la sinopsi del Nou Testament si l'expliquessin a l'HBO).

En qualsevol cas, "La jueva" era considerada una eminència entre els alquimistes. És un fet bastant destacable tenint en compte que, com potser us hagi permès deduir el nom de "La jueva", era dona i era jueva. Seria una mica com si algú triomfés al món del futbol dient-se Javi López, Sergio García o qualsevol d'aquests noms aleatoris que es posen els jugadors de l'Espanyol.

"La jueva" va ser la primera a descriure l’àcid que prové de la sal marina i un altre àcid que podria ser l’àcid acètic, de la mateixa manera que va descobrir mètodes per blanquejar substàncies, tot i que no en el sentit que entendria qualsevol diputat del PP. Per a aquestes operacions va inventar diversos instruments, perseguint sempre l’objectiu de fer or dels alquimistes (el que em fa pensar que, si se n’haguessin sortit, s’haurien tornat uns ganstas que riu-te’n dels rapers milionaris de Beverly Hills). 

Però de tots els seus invents, "La jueva" és coneguda per un de ben senzill que avui dia fem servir tots: introduir el recipient amb el producte que volem escalfar dins d’un altre recipient amb aigua en ebullició. Al segle catorze, el metge Arnau de Vilanova va batejar aquest procés amb el nom de "La jueva", que no era altre que Maria. D'aquí que, avui en dia, a la cuina encara fem servir el seu nom per referir-nos a aquesta bonica art per fondre xocolata o coure un flam que és el BANY MARIA.