L'epònim d'avui té una història tan boja que us poso el nom complet del seu protagonista. Com podeu comprovar, amb aquest nom ens hem de situar més a les pàgines de l'Hola que a les de Primera Catalana del Mundoportivo.
![]() |
| Aquesta fotografia podria provar que, abans, la reialesa sabia escriure. |
Nascut a Alemanya el 1819, l’Albert era el segon fill d’Ernest III, duc de Saxònia-Coburg-Saalfeld i la seva primera esposa, Lluïsa de Saxònia-Gotha-Altenburg. Sort que no hi havia Twitter perquè quina embrancada escollir el nom d’usuari dient-te així. Però bastant abans que “Feliz Miércoles” a més d’una expressió mereixedora de tortura també fos un trending topic, quan l’Albert tenia just dos anyets, la seva àvia ja va proposar casar-lo amb una cosineta de la mateixa edat, una nena que es deia Victòria i es convertiria en la Reina d'Anglaterra. Malgrat l'acord, la família va preferir esperar que aprovessin P-3, així que el casament es va fer efectiu quan tenien vint anys. Com que la corona anglesa només té rei o reina i la seva parella només té el paper de consort, l'Albert es va quedar per sempre amb el títol de príncep. Però resulta que al príncep Albert no li molava el paper secundari i, com sol passar encara avui dia amb la majoria de primeres dames, va entretenir-se amb iniciatives relacionades amb l’art i la cultura, com organitzar l’Exposició Universal de Londres i sortir als programes de l'Anne Igartiburu, tot i que potser algun detall me l’he inventat. El que sí que és cert és que en aquella època els pantalons eren molt ajustats. Que potser com a dada ara mateix us sembli bastant supèrflua, però resulta que era un problema bastant important per la, diguem-ne, gran magnitud de l’anatomia del príncep Albert. Així que va emprendre una mesura dràstica: es va agafar el tema, se’n va foradar la punta, hi va passar una argolla, i se l’enganxava al cinturó per dintre dels pantalons perquè no li baixés pel camal. D’aquí que avui dia fer-se un piercing al capdamunt del penis es conegui com fer-se un PRÍNCEP ALBERT.
![]() |
| Crec que la foto es prou ambigua com perquè no la censurin, però a mi em fa mal igual. |
Us ha agradat la història? Doncs és mentida. Se la va inventar als anys setanta en Jim Ward, el gran pioner del món dels piercings, per popularitzar això de foradar-se la fava, que ja et dic que si t’has d’inventar això perquè la gent s’ho faci, potser és que tan bona idea no era. Però malgrat sigui una enganyifa, el nom és el que es fa servir avui dia, encara que, per sort o per desgràcia, el seu reial referent mai ho sabrà.
![]() |
| Aquest senyor és el culpable de l'epònim més gratuït de tot el blog (fotografia de Manfred Kohrs - CC BY-SA 4.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=81621429). |



Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada